L'entorn
Robert Graves va comprar el terreny entre margades d'olivar el 1930, a l'assolellada vessant est de la vall de Deià. Ell i la seva llavors companya Laura Riding van dissenyar la casa, i la va construir mestre Pep Salas. Ca n'Alluny, aixi es diu la casa, està retirada de la carretera Deià-Sóller (ara Ma-10); es troba davall els imponents penya-segats de la Serra de Tramuntana (avui Paisatge Cultural de la UNESCO); mira cap al Mar Mediterrani.
Tot just acabats d'organitzar el jardí, va començar la Guerra Civil Espanyola el 1936. La parella van haver d'abandonar l'illa. A això el va seguir la Segona Guerra Mundial. Però llavors la Laura ja havia deixat Robert. El 1946 va tornar a Deià, ja amb la seva segona esposa Beryl i la seva família i feliçment va poder comprovar que Ca n’Alluny i el jardí havien estat ben cuidats pels seus amics del poble. La casa li encantava i tenia pau i una gran biblioteca de referència. Quan necessitava pensar, sortia a cavar el jardí o tallar llenya, o baixava al mar a nedar. Pocs visitants van venir a molestar-lo.
Auditori
La visita comença al auditori amb un vídeo de quinze minuts que presenta la vida de Robert Graves. Contada en primera persona, “I, Graves” utilitza entrevistes de la BBC i material local. En una paret de l'auditori hi ha una “línia de temps” que cobreix la vida del poeta i està il·lustrada amb fotografies personals, portades de llibres i esdeveniments internacionals. A les altres parets hi ha grans fotografies evocadores.
La Casa, Ca n’Alluny
A la mort de Beryl, la vídua de Robert, el 2003, la Ca n’Alluny va ser adquirida per la Fundació Robert Graves. La casa s'ha disposat perquè tingui, tant com sigui possible, l'aspecte que tenia quan Robert va tornar el 1946. La impremta Albion ha tornat al seu lloc. Encara qu’els llibres de treball Graves van ser donadas a la universitat d'Oxford per Beryl, els llibres d'altres parts de la casa els reemplacen. S’han cambiat els radiadors per un sistema d'aire condicionat discret. S'ha construit un passadís cobert entre la cuina i l'estudi, així com una sortida exterior des del primer pis. Dos dormitoris i un bany han passat esser la sala d´exposicions. S'han instal·lat càmeres de seguretat i extintors. Els mobles i tapissos de les parets són originals. La casa conserva l´ambient dels anys 40. Només la cuina AGA de Beryl és més recent: 1957.
Els visitants recorren la casa de la manera següent:
Planta baixa
(s'hi accedeix des del replà a la fatxada davantera de la casa: pujant les escales de pedra.)
Rebedor: que condueix al Menjador: amb xemeneia i taula gran i sofà petit; que condueix a la Cuina amb la seva estufa AGA i la pica de pedra; que condueix, a través del nou passadís, al Despatx de Robert (on es va escriure Yo, Claudio el 1934); que condueix a la Sala de la impremta amb el Crown Albion de 1883 (utilitzat per a la Seizin Press de Laura Riding a la dècada de 1930); i de tornada al Rebedor. Després puja les escales fins al primer pis.
Primer pis
Les escales donen al Despatx de Laura (damunt del de Robert); davant es troba el Dormitori utilitzat per Robert i Beryl fins als anys seixanta; un petit passadís (anteriorment un armari) surt a la Sala d'exposicions (que abans contenia dos dormitoris i un bany). L'exposició subratlla la vida de Robert explicada a la pel·lícula introductòria, amb fotos, llibres, cartes i imatges d'amics importants, bibliografia i objectes petits. L'Estudi de Beryl és al final de la sala.
Una porta dóna sortida a l'elevador de cadira de rodes ia les escales que baixen al jardí.
El jardí
El jardí és part íntegra de la visita. Els camins principals són de ciment amb pedra rodadat per ajudar persones amb mobilitat reduïda; tot i això, el traçat es el mateix. Les oliveres, garrofers i ametllers que creixien al terreny romanen al seu lloc. Robert va afegir un hort de tarongers, un hort de mandarines i llimoners, varietats locals d'arbres fruiters i tarongers bords per fer la seva melmelada. El final assolellat de l'hort el empleaba per a l'horta: tomàquets, albergínies, pebrots, cebes, lletugas, blat de moro dolç. Va construir un túnel a través de la gravera fins a un nivell inferior que després el va convertir en una gruta. Al costat sud de la casa hi ha una magnifica terassa que cobreix el gran aljub que s'omple de una font al poble. També pren els sobrants de la cisterna d'aigua de pluja de la casa. Era imprescindible emmagatzemar aigua per als arbres, hortalisses i rosers durant la calor d'estiu.
Mapa de la finca
Aquest mapa, que mostra els edificis i el jardí de Ca n’Alluny, està basat en un bell i precís mapa elaborat el 1938 per un topògraf que llogava la propietat veïna.
